La campana extractora de cocina y la cédula de habitabilidad

¿Es necesario tener instalado un aparato de extracción de cocina para que una vivienda tenga cédula de habitabilidad?

Según el anexo 2 del decreto 141/2012. Para viviendas creadas con anterioridad al 11 de agosto de 1984:

6.5 Tenir instal·lat un equip de cuina de manera que: a) Estigui format com a mínim per una pica i un aparell de cocció elèctric o de gas. b) Estigui en una mateixa peça. c) La peça on estigui inclòs no contingui cap aparell de l’equip higiènic.d) La peça on estigui inclòs tingui una ventilació a l’aire lliure directa o a través d’un conducte en el qual s’activi mecànicament la ventilació. Si el conducte és vertical, la ventilació pot ser activada estàticament.

Por lo tanto, se deduce que no es necesario tener campana extractora en la cocina para la concesión de la cédula de habitabilidad a viviendas anteriores al 11 de agosto de 1984. La única exigencia para estas viviendas es que la cocina, la habitación de la cocina, tenga un aparato de cocción i tenga ventilación natural o través de un conducto.

Anuncios

El procediment per a obtenir la cèdula segons els casos

CASUÍSTICA DELS HABITATGES PER A L’OBTENCIÓ DE LA CÈDULA D’HABITABILITAT

Habitatge posterior a l’11 d’agost de 1984

  • Amb cèdula d’habitabilitat:  Aquest es el cas més senzill, s’obtindrà la cèdula presentant els models de sol.licitud i certificat estandard del departament d’habitatge (model RE565), on es farà referència al número de cèdula d’habitabilitat caducada atorgada per la generalitat
  • Sense cèdula d’habitabilitat: El procedimenta a seguir és mitjançant un certificat d’idoneitat de les condicions d’habitabilitat vigents en la data de finalització de la construcció i les condicions de solidesa i seguretat actuals i una sol.licitud (imprés RE566). Per acreditar l’antiguitat és prioritari aportar la “declaració responsable d’antiguitat” i també són admesos alternativament altres documents admesos en dret (escriptures, certificat cadastral, etc.)

Habitatge anterior a l’11 d’agost de 1984

  • Amb cèdula d’habitabilitat: Complimentant el Model RE565 que consta de certificat d’habitabilitat en el que es justifica el compliment del decret en data de creació de l’habitatge i es realitza la sol.lcitud de cèdula. També s’ha d’aportar en aquest imprés el número de cèdula caducada.
  • Sense cèdula d’habitabilitat: En aquest cas l’únic document admès per acreditar l’antiguitat dels habitatges serà la “declaració responsable d’antiguitat” segons la circular informativa número 6 de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya

Habitatge creat en una gran rehabilitació o habitatge nou

Aquest cas és més complexe que els anteriors i mereix una atenció especial. En aquesta web no es recullen en cap cas les tarifes o honoraris per aquest cas.  El procediment a seguir és sempre mitjançant els pasos propis de la cèdula de primera ocupació: els models de sol.licitud i certificat estandard del departament d’habitatge (model RE480 i model RE582), la comunicació prèvia a l’ocupació de l’habitatge a instàncies municipals o llicència de primera ocupació, també és obligatori aportar els annexos A i B del CTE.

En tots els casos no dubteu en contactar amb els tècnics de cedulabarcelona per a que us informin i solucionin el vostre cas de la manera més àgil possible.

Normativa d’habitabilitat aplicable

Decret-habitabilitat-141-2012

La Generalitat renovará el Decret d’Habitabilitat

La Generalitat está preparando un nuevo decreto el cual supondrá una reducción de la superficie útil de los dormitorios.

Image

Post realizado por: Pau Martínez Gargallo, arquitecto

Noticia original en La Vanguardia:

http://www.lavanguardia.com/vida/20120427/54285554004/generalitat-prepara-decreto-reducir-superficie-habitaciones.html

¿Debo tener ventanas para que me concedan la cédula de habitabilidad?

Según el decreto de habitabilidad una habitación sin ventana no es un dormitorio sino que es un trastero.

Por supuesto que una vivienda debe tener ventanas. Una buena ventana puede aportar más beneficios a la habitabilidad de una vivienda que un estudio feng shui completo sobre la colocación del mobiliario. Las ventanas, aparte de introducir en la vivienda iluminación natural,  generalmente son un mecanismo para ventilar, lo cual es un factor importante en la salubridad y habitabilidad de una vivienda ya que contribuye a reducir la humedad ambiental y por consiguiente reduce la formación de colonias de hongos y otros microorganismos nocivos para la salud humana y animal.  Por ello se estipulan unos metros mínimos de aberturas de ventilación en el decreto de habitabilidad 55/2009 para la concesión de la cédula de habitabilidad de segunda ocupación:

– La sala de estar debe tener una abertura con una superficie mínima de 0,8m2

– Las habitaciones deben tener una abertura con una superficie mínima de 0,4m2

En los parámetros de habitabilidad, aparte de la superficie mínima de aberturas, hay otra condición importante para que se pueda considerar como válida una abertura: las ventanas deben comunicar con un espacio exterior. En caso de patios interiores, para que se consideren como espacio exterior, deben tener una superficie en planta de 4m2 como mínimo. En caso de galerías, para que se consideren como espacio exterior, deben tener una superficie acristalada de abertura superior a la superficie en planta de la galería.

¿Puede tener cédula de habitabilidad un local en un bajo?

Si reúne las condiciones de habitabilidad y urbanísticas, por supuesto que sí. La cuestión es qué condiciones tiene que reunir un local para concederle la cédula y esta . Es habitual la siguiente casuística:

En caso de que ese local en un bajo tenga la calificación urbanística de vivienda únicamente se deberá revisar que cumple los requisitos de habitabilidad que marca el decreto de habitabilidad vigente para cédula de habitabilidad de segunda ocupación.  Normalmente en este proceso los trámites administrativos se realizan únicamente en el Departament d’Habitatge de la Generalitat.

En caso de que ese local en un bajo tenga la calificación urbanística diferente a vivienda se deberán aplicar los parámetros que define el decret d’habitabilitat para obra nueva ya que tenemos que concederle a esa entidad la cédula de primera ocupación. No obstante, previamente se deberá estudiar si existe la posibilidad de realizar un proyecto de cambio de uso para solicitar el cambio de uso urbanístico (lo cual se gestiona ante el departamento de urbanismo del ayuntamiento).  Normalmente en este proceso los trámites administrativos se realizan primero en el Ayuntamiento y posteriormente  en el Departament d’Habitatge de la Generalitat.

Post escrito por: Pau Martínez Gargallo, arquitecto

Renovación de cédula en reformas

En el caso de reformar nuestro piso, si modificamos las condiciones de habitabilidad (en caso de cambiar la distribución, renovar las instalaciones, realizar ampliaciones de la edificación…) debemos renovar la cédula de habitabilidad tal y como lo define el decreto de habitabilidad 55/2009 en su articulo 8.2:

Els habitatges de nova construcció i els que hagin sofert modiicacions en
la superfície o s’hi alterin les condicions d’habitabilitat han de disposar de cèdula
prèviament a la seva ocupació.

¿Es obligatorio tener la cédula de habitabilidad?

Actualmente, la obligatoriedad de tener cédula afecta a todas las viviendas catalanas desde la entrada en vigor del Decreto de habitabilidad 55/2009.

Article 8. Obligatorietat de la cèdula
1. Tots els habitatges han de disposar de cèdula d’habitabilitat, de conformitat
amb aquest Decret. Aquesta cèdula té una vigència de 15 anys.

Previamente a este decreto, en la orden de 8 de octubre de 1984, ya se establecía la obligatoriedad de tener cédula  en ciertos casos como contratos de arrendamiento y contratos de suministros de servicios:

Ordeno:
Article primer.- En els contractes de compra-venda i d’arrendament dels habitatges i en els dels subministraments dels serveis d’aigua, gas i electricitat, que se subscriguin a partir de la data d’entrada en vigor d’aquesta Ordre, hi haurà de constar el número de Cèdula d’Habitabilitat de l’habitatge.

Evolució del condicionant distributiu de l’accés al bany en els decrets d’habitabilitat

Puc obrir el bany a la sala?

A l’hora de distribuir els espais d’una vivenda, i sobretot en vivendes de superfície mínima o vivendes on es busca una desgerarquització de les estances, una de les qüestions que surgeixen a molts arquitectes és Puc obrir el bany a la sala? Tot seguit realitzem un recull de les normatives autonómiques d’habitabilitat on es parla del bany i la distribució de l’habitatge.

DECRET 28/1999 (derogat)

2.5.1..Les peces principals de l’habitatge han de complir els següents requisits:

2.5.5.2.No tenir accés directe a cap cambra higiènica que contingui un wàter o una dutxa, o banyera.

 DECRET 28/2003 (derogat)

2.5.6 Les sales.

2.5.6.2 No tenir accés directe a cap cambra higiènica que contingui un wàter. En cas d’habitatges en què el programa funcional tingui un únic espai destinat a sala-cuina dormitori, s’admet l’accés directe sempre que aquest sigui des de l’espai que es pot compartimentar com a habitació.

DECRET 55/2009 (vigent a data d’avui 21 d’octubre de 2011)

 Com a elements diferencials més significatius respecte de les normatives existents, es pot destacar la potenciació de la flexibilitat i la indiferenciació d’espai de les estances de l’habitatge, específicament de les habitacions d’ús individual, la llibertat en la compartimentació, la garantia d’accessibilitat, el reconeixement de dotacions necessàries, com ara l’emmagatzematge o el rentat de roba, i el foment dels espais intermedis amb l’exterior.

 3.3 Compartimentació

1. La compartimentació de l’habitatge serà lliure, amb l’única limitació que els espais destinats a les habitacions puguin independitzar-se i que els destinats a cambres higièniques siguin recintes independents.

2. La compartimentació de l’habitatge podrà ser concebuda amb criteris de flexibilitat, sempre que es mantinguin inalterables, de conformitat amb el projecte tècnic original: la dotació obligatòria de caràcter fix consistent en l’equip de cuina i les cambres higièniques, els elements que tinguin una funció estructural o siguin elements comuns a l’edifici i els que conformin el tancament amb l’exterior.

4. Les cambres higièniques no poden servir de pas obligat a la resta de peces que integrin l’habitatge.

Observem que prescriu que els espais destinats a les habitacions puguin independitzar-se i els destinats a cambres higièniques siguin recintes independents. Al decret vigent es dona més llibertat distributiva al projectista en favor de la flexiblitat dels habitatges. Així doncs, l’accés al bany es pot realitzar perfectament des de la sala, amb certes limitacions normatives però, i les limitacions de l’intecionalitat espaial i funcional que defineixi el projectista.