LA CÈDULA D’HABITABILITAT

Què és?

La cèdula d’habitabilitat és el document específic en virtut del qual s’acredita que un habitatge compleix les condicions de qualitat establertes per la Llei 18/2007,de 28 de desembre, del dret a l’habitatge i del decret d’habitabilitat que li pertoqui, i per tant és apte per ser destinat a residència humana i permanent.

La cèdula especifica la superfície útil de l’habitatge i les estances i els espais que el componen en el moment de la seva emissió.

Per a què serveix?

És imprescindible tenir aquesta cèdula en qualsevol transmissió, per venda, lloguer o cessió d’ús, incloses les derivades de segones i successives transmissions, així com per poder donar-se d’alta dels serveis d’aigua, electricitat i gas. La cèdula d’habitabilitat caduca als 15 anys de ser atorgada. Transcorregut aquest termini és obligat sol·licitar-ne una de de nova.

Cèdules d’habitabilitat de segona i successives ocupacions (habitatges usats o preexistents)

Cal que un tècnic (arquitecte, arquitecte tècnic o aparellador) us faciliti la sol·licitud i s’encarregui de certificar l’habitabilitat de l’habitatge per mitjà d’un certificat d’habitabilitat , visat pel col·legi professional corresponent, en el qual s’expressi que l’habitatge té el nivell d’habitabilitat objectiva per poder atorgar-se la cèdula d’habitabilitat.

INFORMACIÓN ÚTIL SOBRE LA CÉDULA

¿Ha perdido su cédula?

No es necesario que gaste dinero en hacer una nueva. Llame a la Secretaria d’Habitatge de la Generalitat (tel. 93 214 70 00). Si su cédula sigue vigente sólo tendrá que pedir un duplicado.

¿Qué viviendas tienen que disponer de la cédula?

Disponer de una cédula de habitabilidad vigente será obligatorio dentro de los siguientes plazos:
. Viviendas construidas antes del 1 de enero de 1960: antes del 1 de enero de 2007
. Viviendas construidas entre el 1 de enero de 1960 y 31 de diciembre de 1970: antes del 1 de enero de 2009
. Viviendas construidas entre el 1 de enero de 1971 y 31 de diciembre de 1980: antes del 1 de enero de 2011
. Viviendas construidas entre el 1 de enero de 1981 y 31 de diciembre de 2003: antes del 1 de enero de 2014

¿Qué contiene y qué duración tiene?

La cédula tiene que contener la superficie útil de la vivienda y el número de personas que la ocupan según los parámetros que marca la normativa. La cédula tiene vigencia durante los 15 años posteriores desde la fecha de expedición y debe tramitarse nuevamente transcurrido este tiempo.

¿Cuándo es obligatoria la cédula de habitabilidad?

La cédula de habitabilidad se necesita para alquilar o vender una vivienda para que ésta vaya a ser ocupada o contratar los servicios de agua, gas o electricidad.
En algunos casos se exige por parte de las entidades bancarias para conceder una hipoteca.

¿Pueden todos los inmuebles obtener una cédula de habitabilidad?

No pueden. La concesión de la cédula de habitabilidad no depende únicamente del cumplimiento de la normativa (decreto 55/2009) sino que también si ese recinto consta en escrituras de la propiedad como vivienda. En caso de no ser vivienda, se debería proceder a realizar un proyecto de cambio de uso previo o legalización para poder tramitar posteriormente la cédula de habitabilidad.

¿Qué trámites se deben seguir para obtener una cédula de habitabilidad?

Un arquitecto o aparejador inspecciona la vivienda para ver si cumple con la normativa de habitabilidad aplicable. Se expide el certificado de habitabilidad (tres copias) y se presenta en la Direcció General d’Habitatge. Se paga la tasa correspondiente (según el año) y se espera a que en la plazo de unos 30 días la administración tramite el documento denominado propiamente ‘cédula’, que le envíen por carta a su casa.

DOCUMENTACIÓ QUE LA ADMINISTRACIÓ POT EXIGIR AL SOL.LICITANT:

Habitatges usats (segona ocupació o posteriors)

El certificat d’habitabilitat emès pel tècnic corresponent.

Si no consten antecedents als serveis competents de la Secretaria d’Habitatge sobre la legalitat i antiguitat de l’habitatge pel qual se sol·licita la cèdula, per acreditar que la sol·licitud es refereix a un habitatge, caldrà presentar els següents documents:

  • Còpia de la primera inscripció registral d’obra nova (fotocòpia del llibre del Registre de la Propietat)

Si la primera inscripció és posterior a 1984:

  • Fotocòpia de la llicència municipal d’obres
  • Fotocòpia de la llicència de primera ocupació o sol·licitud d’aquesta registrada per l’ajuntament
  • Original del certificat final d’obra *
  • Si la construcció de l’habitatge és posterior a l’1 de gener de 1989 :Original del certificat de compliment del programa de control de qualitat *

* En cas de no poder aportar aquests documents, es pot presentar un CERTIFICAT del Col·legi d’Arquitectes o del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers de l’Edificació, indicant la data del visat d’aquests documents.

Ampliació d’habitatges usats

  • Sol·licitud i certificat d’habitabilitat d’habitatge usat
  • Fotocòpia de la llicència municipal d’obres
  • Fotocòpia de la llicència de primera ocupació o sol·licitud d’aquesta registrada per l’ajuntament
  • Original del certificat final d’obra
  • Original del certificat de compliment del programa de control de qualitat

 

NORMATIVA VIGENTE

Norma principal reguladora de los requisitos de habitabilidad y la cédula de habitabilidad:

  • Decreto 55/2009, de 7 de abril, sobre las condiciones de habitabilidad de las viviendas y la cédula de habitabilidad. Más info: aquí.

Normativa complementaria:

  • Decreto 254/1985, de 6 de septiembre de 1985, por el que se concreta el carácter provisional de los suministros de los Servicios Públicos.
  • Orden de 8 de octubre de 1984, sobre la inclusión del número de Cédula de Habitabilidad en los contratos de arrendamiento y suministro de las viviendas. Más info: aquí.
  • Orden de 9 de septiembre de 2003, sobre la adaptación al uso de sistemas telemáticos del procedimiento de otorgamiento de la cédula de habitabilidad.
  • Ley 18/2007, de 28 de diciembre, del derecho a la vivienda. Más info: aquí.

 

DECRET 55/2009

Decret 55/2009, de 7 d’abril, sobre les condicions d’habitabilitat dels habitatges i la cèdula d’habitabilitat.

Preàmbul
L’article 137 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya disposa que la Generalitat té
competència exclusiva en matèria d’habitatge. De conformitat amb l’article esmentat,
la Generalitat gaudeix, entre d’altres, de competències per regular la inspecció i el
control sobre la qualitat de la construcció, la innovació tecnològica i la sostenibilitat
aplicable als habitatges, la seva conservació i manteniment, així com la regulació
relativa a la seva habitabilitat.
En el marc del desplegament de l’Estatut d’autonomia, el 28 de desembre de 2007 va
ser aprovada la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge. La disposició
addicional desena de la Llei esmentada determina que el Govern ha d’actualitzar
i adaptar el Decret de condicions d’habitabilitat a les exigències d’aquesta Llei pel
que fa als criteris de qualitat i als continguts de la cèdula d’habitabilitat. En aquest
sentit, de l’aprovació de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge,
se’n deriva un nou marc d’exigències respecte dels criteris de qualitat i habitabilitat
que han de complir els habitatges a Catalunya, cosa que fa necessària una revisió
del ins ara vigent Decret 259/2003, de 21 d’octubre, sobre requisits mínims d’habitabilitat
en els ediicis d’habitatges i de la cèdula d’habitabilitat.
Amb la inalitat de desplegar la Llei esmentada, aquest Decret s’estructura
seguint una sistemàtica semblant a la del Decret que es deroga, a i de facilitar-ne
la ràpida assimilació pels operadors que l’han d’aplicar. Tot i així, caldrà tenir en
consideració que la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge, regula
alguns aspectes de manera suicientment detallada, per la qual cosa aquests seran
aplicables sense necessitat de desplegament normatiu.
El primer capítol del Decret se centra en el desplegament de les disposicions
generals, amb la determinació del seu objecte, que és, d’una banda, deinir les condicions
d’habitabilitat dels habitatges, distingint-ne els nivells d’exigència segons
siguin de nova construcció o usats –també anomenats “preexistents”, segons la
terminologia de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge– i, d’altra
banda, regular la cèdula d’habitabilitat com a instrument mitjançant el qual s’efectua
la comprovació del compliment d’aquests requisits. Aquest primer capítol fa
especial referència a la coordinació necessària amb el planejament urbanístic, a i
que en la seva tramitació es pugui comprovar de manera efectiva la idoneïtat dels
paràmetres que en el procés ediicatori afectaran la tipologia dels habitatges, per
obtenir-ne la millor racionalitat distributiva i des del punt de vista mediambiental.
A banda d’això, en aquest capítol es concreta l’estàndard de superfície per persona
en els habitatges i el seu llindar màxim d’ocupació, amb la inalitat de contribuir a la
lluita contra una utilització anòmala dels habitatges, com ara la seva sobreocupació,
de conformitat amb el que preveu la Llei del dret a l’habitatge.
El segon capítol està dedicat a la regulació de la cèdula d’habitabilitat, i n’estableix
l’obligatorietat per a tots els habitatges de Catalunya. Això es pot sintetitzar en la
necessitat que disposin de cèdula, abans de la seva ocupació, tant els habitatges
nous com els resultants de la reconversió d’una ediicació existent o d’unes obres
de gran rehabilitació, mentre que per a la resta de casos, és a dir, els habitatges usats
o preexistents, només caldrà que en disposin quan es procedeixi a la transmissió
o la cessió del seu ús. Sens perjudici d’això, es tingui o no la cèdula d’habitabilitat
vigent, tots els habitatges sempre han de mantenir com a mínim les condicions
d’habitabilitat per a les quals se’ls va concedir la cèdula, en compliment del deure
de conservació i rehabilitació que correspon als propietaris i propietàries de qualsevol
habitatge.

Diari Oicial de la 30062 Generalitat de Catalunya Núm. 5357 – 9.4.2009

Disposicions
Així mateix, aquest segon capítol efectua una precisió en el sentit d’establir que en
els supòsits d’exoneració de l’obligació de presentar la cèdula que estableix l’article
132.a) de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge, els informes que
han d’emetre els tècnics competents s’han de referir a les condicions d’habitabilitat
dels habitatges i no a aspectes relatius a la legalitat urbanística que, perquè també
sigui de compliment obligat per a la concessió de la cèdula, s’hauran d’acreditar
mitjançant un certiicat de l’ajuntament on s’ubiqui la inca que es pretén transmetre.
També s’afegeix la possibilitat d’exoneració als transmitents de l’obligació de lliurar
la cèdula quan l’habitatge s’adquireix per al seu enderroc.
Finalment, aquest capítol es dedica també al procediment d’atorgament de la
cèdula, amb incidència en la possibilitat que els ens locals puguin atorgar-la quan
s’hagi produït la delegació a favor seu, de conformitat amb el que preveuen la Llei
del dret a l’habitatge i la normativa de règim local de Catalunya. Per a l’efectivitat
de la delegació de competències, serà necessària l’acceptació de cada ens local
interessat.
Les condicions d’habitabilitat dels habitatges, atès que es tracta de qüestions eminentment
tècniques, es regulen en els dos annexos especíics del Decret. El primer
es dedica als habitatges de nova construcció i els que resultin de la reconversió d’un
ediici existent o d’obres de gran rehabilitació, i el segon tracta de les condicions
d’habitabilitat en els habitatges preexistents a aquest Decret.
Pel que fa al primer annex, cal destacar el seu objectiu d’adaptar el model d’habitatge
que sorgeix de les normatives vigents a la realitat de les llars actuals. Si bé
el ins ara vigent Decret 259/2003, de 21 d’octubre, ja declarava l’objectiu d’adaptar
la tipologia dels habitatges mitjançant fórmules més lexibles que les tradicionals,
en aquest Decret es dóna un pas endavant en aquest sentit i s’introdueixen, entre
d’altres novetats, el foment de tipologies lexibles i adaptables a diferents maneres
d’habitar, l’ús universal de l’habitatge dels col·lectius amb diicultats de mobilitat
temporal o permanent o el foment de l’eiciència energètica dels habitatges. En
aquest sentit, l’apartat primer d’aquest annex 1 es destina a les deinicions dels
conceptes que es consideren necessaris per a la correcta comprensió d’allò que es
regula. L’apartat segon es refereix a les condicions d’habitabilitat dels ediicis de
nova construcció que contenen habitatges i recull el conjunt de prestacions que
han d’oferir aquests ediicis, essencialment en aspectes relatius a accessibilitat o
dotacions al servei de la comunitat. L’apartat tercer de l’annex 1 es refereix a les
condicions d’habitabilitat dels nous habitatges, entre les quals cal destacar la seva
voluntat de relacionar el dret de disposar d’un habitatge digne amb el paràmetre de
la superfície desitjable, perquè aquesta condició es pugui complir. Així mateix, es
concreten les condicions relatives a accessibilitat, lexibilitat, sostenibilitat i estalvi
energètic, que en la nova Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge,
es coniguren com a requisits de qualitat del parc immobiliari, i s’estableixen les
prestacions que ha d’oferir l’habitatge a i de garantir condicions de confort i qualitat
de vida. Com a elements diferencials més signiicatius respecte de les normatives
existents, es pot destacar la potenciació de la lexibilitat i la indiferenciació d’espai
de les estances de l’habitatge, especíicament de les habitacions d’ús individual, la
llibertat en la compartimentació, la garantia d’accessibilitat, el reconeixement de
dotacions necessàries, com ara l’emmagatzematge o el rentat de roba, i el foment
dels espais intermedis amb l’exterior.
L’annex segon regula les condicions d’habitabilitat que han de tenir els habitatges
preexistents a l’entrada en vigor d’aquest Decret, amb escasses modiicacions
respecte de la normativa anterior, atès que en aquest cas la novetat principal ha
de sorgir de la generalització de les inspeccions tècniques dels ediicis, aspecte ja
previst en la mateixa Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge. Les
modiicacions que s’inclouen en aquest Decret tenen el doble objectiu d’adequarDiari
Oicial de la Generalitat de Catalunya Núm. 5357 – 9.4.2009 30063
Disposicions
se en alguns aspectes a la realitat dels habitatges ja construïts i de permetre una
adaptació gradual a les exigències de qualitat de la societat actual.
Per acabar, l’annex tercer conté els models de cèdula d’habitabilitat per a habitatges
de nova construcció i per a habitatges preexistents.
Per tot això, d’acord amb els dictàmens del Consell de Treball, Econòmic i Social
de Catalunya i el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, a proposta del
conseller de Medi Ambient i Habitatge i d’acord amb el Govern,
DECRETO:

CAPÍTOL I
Disposicions generals

Article 1
Objecte

1. Aquest Decret regula les condicions d’habitabilitat que han de tenir els habitatges
en el territori de Catalunya, amb independència que tinguin o no protecció
oicial, diferenciant:
a) Habitatges de nova construcció, concepte en el qual s’inclouen els d’obra
nova i els resultants de la reconversió d’una ediicació existent o d’obres de gran
rehabilitació. Aquests habitatges han de complir com a mínim les condicions d’habitabilitat
previstes a l’annex 1.
b) Habitatges usats o preexistents, que han de complir com a mínim les condicions
d’habitabilitat que es determinen a l’annex 2.
2. Sens perjudici del que preveu aquest Decret, tots els habitatges han de complir
també les condicions que s’estableixen a la resta de les normes sectorials aplicables.

Article 2
Coordinació amb el planejament urbanístic i amb les ordenances ediicatòries
municipals
1. El planejament urbanístic ha de ser coherent amb les determinacions que en
matèria d’habitabilitat dels habitatges regulen la Llei 18/2007, de 28 de desembre,
del dret a l’habitatge, i aquest Decret. Amb aquesta inalitat, els instruments d’ordenació
urbanística que afectin l’ús residencial han d’establir les determinacions
oportunes per tal que la nova ediicació que es faci en execució del Decret pugui
complir les determinacions sobre habitabilitat de la Llei del dret a l’habitatge i
d’aquest Decret.
2. Les ordenances ediicatòries municipals han de respectar les determinacions
d’aquest Decret, sens perjudici que puguin contenir normes de qualitat més exigents
que les normes d’habitabilitat que s’hi contenen.
3. Amb caràcter previ a l’atorgament de les llicències urbanístiques de construcció
i d’ediicació de nova planta i les d’ampliació, reforma, modiicació o rehabilitació
d’habitatges o ediicis amb habitatges, previstes a l’article 179 del Text refós de la
Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, els ens locals
han de controlar que els projectes presentats compleixen amb les determinacions
d’aquest Decret.
Els ens locals que per manca de serveis tècnics ho demanin poden ser
assistits en la realització d’aquest control per un altre ens local o per altres
administracions d’àmbit territorial superior, de conformitat amb el que preveuen
els apartats 3 i 4 de l’article 8 de la Llei 18/2007, de 28 de desembre,
del dret a l’habitatge.

Diari Oicial de la 30064 Generalitat de Catalunya Núm. 5357 – 9.4.2009

Disposicions

Article 3
Dades per incloure en els projectes tècnics a presentar per a l’obtenció de la llicència
d’obres d’ediicació
1. En els plànols dels projectes d’habitatges de nova construcció o els que hagin
sofert modiicacions en la superfície o alterin les condicions d’habitabilitat, s’hi
ha de fer constar, per a cada habitatge, la superfície útil i el nombre d’estances i
espais que conté, que han de complir les condicions d’habitabilitat previstes i que es
classiiquen com a sala d’estar (E), menjador (M), cuina (C), habitació (H), cambra
higiènica (CH), espai destinat a l’emmagatzematge personal (EP), espai destinat
a l’emmagatzematge general (EG), espais intermedis amb l’exterior (EI) i altres
estances i espais interiors que no siguin passadissos o distribuïdors (AP).
Els plànols del projecte han de deinir els elements que, segons el criteri de lexibilitat
que preveu l’apartat 3.3 de l’annex 1 d’aquest Decret, siguin susceptibles
de ser o no efectivament executats. En el mateix sentit, la memòria del projecte ha
de justiicar la viabilitat dels criteris de lexibilitat emprats.
2. L’Administració de la Generalitat de Catalunya, els ens locals i els col·legis
d’arquitectes i d’aparelladors i arquitectes tècnics poden establir un procediment,
mitjançant la subscripció del conveni corresponent, per tal que els visats dels collegis
esmentats acreditin les condicions d’habitabilitat dels projectes d’habitatges
referits a l’apartat anterior.

Article 4
Estàndard de superfície per persona i llindar màxim d’ocupació dels habitatges
De conformitat amb el que preveu la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a
l’habitatge, la sobreocupació constitueix una utilització anòmala dels habitatges i
un incompliment de la funció social de la propietat. A i de determinar l’existència
dels supòsits de sobreocupació que preveuen els articles 5.2.c) i 41.1.b) en relació
amb l’article 3.e) de la Llei esmentada, es ixa un estàndard mínim de superfície en
els habitatges que resulta de l’aplicació dels paràmetres següents:
SU = Superfície útil mínima en m².
N = Nombre de persones del programa.
N 2 3 4 5 6 7 8 9 N
SU 20 30 40 48 56 64 72 80 8 + 8N
Aquest estàndard mínim, en funció del nombre de persones, determina el seu
llindar màxim d’ocupació, i el seu incompliment té els efectes que es deriven de la
Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge. Se n’exceptuen les unitats
de convivència vinculades per llaços de parentiu, si l’excés d’ocupació no comporta
incompliments manifestos de les condicions exigibles de salubritat i higiene ni
genera problemes greus de convivència amb l’entorn. Als efectes d’aquest Decret,
s’entén que existeix parentiu entre els cònjuges, les persones lligades per relació de
consanguinitat i ainitat ins al quart grau o per adopció, i les que compleixin les
condicions previstes en la regulació de la convivència estable en parella.

Article 5
Manteniment de condicions d’habitabilitat de l’habitatge
Els habitatges de nova construcció que obtinguin la cèdula d’habitabilitat, d’acord
amb el nivell que exigeix aquest Decret, hauran de complir, com a mínim, els requisits
establerts per a aquest nivell per obtenir les successives cèdules que se sol·licitin.

Article 6
Activitat d’inspecció
El departament de la Generalitat competent en matèria d’habitatge, els ens locals
i les altres administracions competents poden procedir a la inspecció dels habitatges
per comprovar-ne les condicions d’habitabilitat.

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya Núm. 5357 – 9.4.2009 30065

Disposicions
CAPÍTOL II
La cèdula d’habitabilitat

Article 7
Deinició
1. La cèdula d’habitabilitat és l’acte administratiu, contingut en un document
especíic anomenat així, en virtut del qual s’acredita que un habitatge compleix les
condicions de qualitat que preveuen la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret
a l’habitatge, i aquest Decret i que, per tant, és apte per ser destinat a residència
humana.
2. La cèdula s’anomena de primera ocupació quan es refereix a habitatges de
nova construcció, i de segona i successives ocupacions si es refereix a habitatges
usats o preexistents.

Article 8
Obligatorietat de la cèdula
1. Tots els habitatges han de disposar de cèdula d’habitabilitat, de conformitat
amb aquest Decret. Aquesta cèdula té una vigència de 15 anys.
2. Els habitatges de nova construcció i els que hagin sofert modiicacions en
la superfície o s’hi alterin les condicions d’habitabilitat han de disposar de cèdula
prèviament a la seva ocupació.
En la resta de supòsits, i per tal que les persones transmitents puguin lliurar la
cèdula als adquirents, de conformitat amb el que preveu l’article 26.2 de la Llei
18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge, cal que els habitatges disposin
de cèdula en el moment en què es produeixi la seva transmissió entre vius, lloguer
o cessió d’ús, incloses les derivades de segones i successives transmissions.
3. En cas d’habitatges promoguts sota qualsevol règim de protecció pública, la
qualiicació deinitiva substitueix la cèdula d’habitabilitat de primera ocupació durant
un període de 15 anys. Un cop transcorregut aquest període des de l’expedició de la
qualiicació deinitiva, les segones i successives transmissions requeriran l’obtenció
de la cèdula d’habitabilitat.

Article 9
Supòsit d’exoneració de l’obligació de lliurar la cèdula
1. Les persones adquirents d’un habitatge poden exonerar de manera expressa
les transmitents de l’obligació de lliurar-los la cèdula d’habitabilitat només en cas
d’habitatges usats o preexistents que hagin de ser objecte d’obres de rehabilitació
que permetin el compliment de les condicions d’habitabilitat, o bé si l’habitatge
s’adquireix per al seu enderroc.
2. En cas d’exoneració per realització d’obres de rehabilitació, s’ha de lliurar un
informe, emès per un tècnic o tècnica competent, que acrediti que l’habitatge pot
obtenir la cèdula d’habitabilitat, quant al compliment de les condicions d’habitabilitat
que preveu aquest Decret, després de l’execució de les obres de rehabilitació.
L’informe s’ha d’acompanyar d’un certiicat vigent, emès per l’ajuntament del
terme municipal on s’ubiqui la inca, en el qual s’acrediti que l’ús d’habitatge està
autoritzat, d’acord amb la normativa urbanística, i que la inca no està sotmesa a
cap expedient de protecció de la legalitat urbanística.
Les persones adquirents dels habitatges han de inalitzar les obres que l’informe
tècnic determini i sol·licitar la cèdula d’habitabilitat en el termini màxim de tres anys
des de la data d’adquisició de l’habitatge i, en tot cas, abans de tornar a transmetre’l
per qualsevol dels títols previstos a l’apartat 2 de l’article 8. Aquesta obligació s’ha
de fer constar per nota marginal en el Registre de la Propietat, que podrà ser cancellada
mitjançant la presentació de la cèdula d’habitabilitat un cop obtinguda.
3. En cas de previsió d’enderroc de l’habitatge adquirit, per tal que es pugui
produir l’exoneració de l’obligació de lliurar la cèdula d’habitabilitat, caldrà que
l’adquirent l’enderroqui en un termini màxim d’un any des de la seva data d’adquiDiari
Oicial de la 30066 Generalitat de Catalunya Núm. 5357 – 9.4.2009
Disposicions
sició. Aquesta obligació s’ha de fer constar per nota marginal en el Registre de la
Propietat, que podrà ser cancel·lada mitjançant certiicació municipal acreditativa
que l’enderroc s’ha efectuat.
4. Els notaris i notàries han de trametre amb periodicitat mensual al departament
de la Generalitat competent en matèria d’habitatge una relació amb les
dades bàsiques dels actes de transmissió d’habitatges en què s’hagin produït
els supòsits d’exoneració de l’obligació de presentar la cèdula previstos en
aquest article.

Article 10
Exigència de cèdula de les empreses subministradores
Les empreses subministradores d’energia elèctrica, aigua, gas, telecomunicacions
i altres serveis han d’exigir la cèdula d’habitabilitat vigent als usuaris inals
perquè aquests puguin contractar els serveis, i n’han d’incorporar una còpia al seu
expedient de contractació, tot això sens perjudici del compliment d’altres normes
sectorials aplicables.
En el cas d’habitatges amb protecció oicial destinats a primera ocupació, s’ha
d’incorporar una còpia de la qualiicació deinitiva.

Article 11
Contingut de la cèdula
La cèdula ha d’especiicar la superfície útil de l’habitatge i les estances i els espais
que el componen en el moment de la seva emissió.

Article 12
Competència per a l’atorgament de la cèdula
1. El departament de la Generalitat competent en matèria d’habitatge atorga la
cèdula d’habitabilitat a través dels seus serveis corresponents.
També és atorgada pels ens locals quan s’hagi produït la delegació a favor seu, de
conformitat amb el que preveu l’article 26.5 de la Llei 18/2007, de 28 de desembre,
del dret a l’habitatge, i d’acord amb les normes sobre delegació de competències
de la Generalitat als ens locals que conté el Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril,
pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.
L’efectivitat de la delegació requerirà que aquesta sigui acceptada per cada ens
local interessat.
2. Els ens locals que s’acullin a la delegació han de mantenir la comunicació
per via telemàtica amb el departament de la Generalitat competent en matèria
d’habitatge per tal que aquest pugui disposar d’informació actualitzada sobre
l’estat de tramitació de les cèdules, a i de mantenir el seguiment de la qualitat del
parc d’habitatges de Catalunya. Aquesta informació ha de tenir el contingut que
es prevegi en el model establert.
3. A més, els ens locals que s’acullin a la delegació han de mantenir l’arxiu
corresponent amb el contingut íntegre dels expedients d’atorgament, denegació
i revocació de cèdules d’habitabilitat. Sens perjudici d’això, mensualment han de
remetre al departament de la Generalitat competent en matèria d’habitatge, preferentment
en suport informàtic, una còpia dels expedients inalitzats.

Article 13
Tramitació de la cèdula de primera ocupació
1. La cèdula d’habitabilitat de primera ocupació s’ha de sol·licitar mitjançant
l’imprès o el suport telemàtic establert.
2. Quan la cèdula es tramiti davant els serveis del departament de la Generalitat
competent en matèria d’habitatge, i es disposi de llicència urbanística de primera
ocupació concedida per l’ens local corresponent, cal acreditar-la i presentar un
duplicat del certiicat inal d’obres i habitabilitat, degudament visat pel col·legi
professional corresponent.
Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya Núm. 5357 – 9.4.2009 30067
Disposicions
En el cas que no es disposi de llicència de primera ocupació, cal acreditar la
documentació següent:
a) Llicència d’obres o document equivalent.
b) Original del certiicat inal d’obra i d’habitabilitat, signat pel personal tècnic
competent i visat pel col·legi professional respectiu, en el qual s’expressi que l’habitatge
té el nivell d’habitabilitat que exigeix aquest Decret. En el cas que aquest
certiicat no s’aporti, els serveis del departament de la Generalitat competent en
matèria d’habitatge poden, excepcionalment, certiicar l’habitabilitat, sempre que
concorrin circumstàncies justiicades que així ho aconsellin.
c) Original del certiicat de compliment del programa de control de qualitat.
d) Sol·licitud de la llicència municipal de primera ocupació.
3. En els casos en què s’hagi produït la delegació que preveu l’article 26.5 de la
Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge, la cèdula d’habitabilitat de
primera ocupació es tramita i atorga pels ens locals respectius. De conformitat amb
el que preveu l’article 27 de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge,
l’atorgament de la llicència urbanística de primera ocupació pot portar implícit
l’atorgament, per mitjà d’un altre document, de la cèdula d’habitabilitat.
4. Si hi ha conlicte entre la llicència urbanística de primera ocupació i la cèdula
d’habitabilitat per raons relatives a les condicions d’habitabilitat, la resolució
correspon als serveis de la demarcació territorial del departament de la Generalitat
competent en matèria d’habitatge.

Article 14
Tramitació de la cèdula per a segona i successives ocupacions
1. La cèdula d’habitabilitat per a segona i successives ocupacions se sol·licita
mitjançant l’imprès o el suport telemàtic establert.
2. Els serveis del departament de la Generalitat competent en matèria d’habitatge
atorguen la cèdula per a segona i successives ocupacions, excepte quan s’hagi produït
la delegació que preveu l’article 26.5 de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret
a l’habitatge, supòsit en què l’ens local corresponent tramita i atorga la cèdula.
3. En els dos supòsits previstos a l’apartat anterior, per sol·licitar la cèdula s’ha de
presentar un certiicat d’habitabilitat, subscrit per un tècnic o tècnica competent i
visat pel col·legi respectiu, en el qual s’expressi que l’habitatge té les condicions d’habitabilitat
exigides per aquest Decret. El visat ha de ser preferentment telemàtic.

Article 15
Termini de resolució
1. El termini per notiicar l’atorgament o la denegació de la cèdula d’habitabilitat
és de 30 dies hàbils des de la data de recepció en el Registre de la sol·licitud amb
la documentació completa.
2. Si en el termini ixat a l’apartat anterior no s’ha notiicat resolució expressa,
les persones interessades poden entendre estimada la sol·licitud d’obtenció de la
cèdula d’habitabilitat per silenci administratiu positiu, circumstància que es pot
acreditar de conformitat amb el que preveu l’article 43.5 de la Llei 30/1992, de 26
de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment
administratiu comú.

Article 16
Suspensió de la tramitació de la cèdula
La tramitació de la cèdula d’habitabilitat se suspèn per les causes que preveu la
legislació urbanística.

Article 17
Denegació de la cèdula
1. L’incompliment de les condicions d’habitabilitat dóna lloc a la denegació de
la cèdula.
Diari Oicial de la 30068 Generalitat de Catalunya Núm. 5357 – 9.4.2009
Disposicions
2. La cèdula també s’ha de denegar en el cas d’ediicis l’ocupació com a habitatge
dels quals no compleixi els requeriments urbanístics o d’habitatge exigits
legalment.
3. La denegació ha de contenir la motivació de les raons que fonamenten la
decisió.

Article 18
Revocació de la cèdula
1. D’acord amb el que estableix l’article 26.6 de la Llei 18/2007, de 28 de desembre,
del dret a l’habitatge, la pèrdua de les condicions mínimes d’habitabilitat que preveuen
la Llei esmentada i aquest Decret comporta la revocació de la cèdula d’habitabilitat,
mitjançant el procediment corresponent amb audiència de la persona interessada,
de conformitat amb el que estableix la normativa de procediment administratiu
comú. La cèdula pot ser revocada per l’òrgan de la Generalitat competent per a
la seva concessió o, en els casos en què s’hagi produït la delegació, per l’ens local
que la va concedir. En aquest darrer cas, l’ens local ha de posar en coneixement
del departament de la Generalitat competent en matèria d’habitatge l’expedient de
revocació, de conformitat amb el que disposa l’article 12 d’aquest Decret.
2. La revocació de la cèdula es pot dur a terme sens perjudici de les mesures
dirigides a la conservació i a la rehabilitació de l’immoble i del règim sancionador
que siguin aplicables.

Article 19
Registre de cèdules
1. El departament de la Generalitat competent en matèria d’habitatge ha de
disposar d’un registre en què han de constar les cèdules atorgades a Catalunya. El
Registre de cèdules ha d’emetre certiicats en què consti si els habitatges disposen
de cèdula d’habitabilitat i, en cas airmatiu, el seu contingut. L’accés a les dades del
Registre i l’emissió de les certiicacions s’han de realitzar de conformitat amb el
procediment que estableix la Llei de règim jurídic de les administracions públiques
i del procediment administratiu comú.
2. Els ens locals que s’acullin a la delegació prevista a l’article 26.5 de la Llei
18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge, també poden emetre certiicacions
sobre les cèdules corresponents als habitatges del seu terme municipal, de
conformitat amb el que preveu el paràgraf anterior.
Article 20
Consell de Qualitat, Sostenibilitat i Innovació de l’Habitatge
De conformitat amb les funcions d’assessorament que la Llei 18/2007, de 28 de
desembre, del dret a l’habitatge, preveu per al Consell de Qualitat, Sostenibilitat
i Innovació, aquest òrgan consultiu ha d’emetre un informe a petició dels òrgans
competents per a l’atorgament de la cèdula d’habitabilitat en relació amb les discrepàncies
que puguin aparèixer, quant a la interpretació i el compliment de les
previsions tècniques d’habitabilitat.
Article 21
Model de cèdula
El document de la cèdula d’habitabilitat, tant en els casos en què sigui lliurada
per l’Administració de la Generalitat de Catalunya com pels ens locals amb competència
delegada, ha d’ajustar-se al contingut del model que s’estableix a l’annex
3 d’aquest Decret.
Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya Núm. 5357 – 9.4.2009 30069

Disposicions
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera

Règim de les condicions d’habitabilitat en el cas d’obres de gran rehabilitació
A l’efecte del que preveu l’apartat 1.a) de l’article 1 d’aquest Decret, les obres de
gran rehabilitació per a les quals s’aplicarà l’annex 1 són només les que comportin
l’enderrocament d’un ediici salvant-ne únicament les façanes, tot i que en aquests
supòsits no s’exigirà el compliment de l’apartat 2.7 de l’annex 1 esmentat, referit a
l’alçada lliure entre forjats.
A la resta d’obres de gran rehabilitació, segons resulten deinides a l’article 3.h) de
la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge, se’ls aplicarà l’annex 2.
Segona
Règim de les condicions d’habitabilitat en el cas d’obres de reconversió a ús
d’habitatge
1. Els ediicis que reconverteixin el seu ús original al d’habitatges en més del
cinquanta per cent de la seva superfície sobre rasant han de complir l’annex 1,
excepte el seu apartat 2.7.
2. Els ediicis que reconverteixin el seu ús original al d’habitatges en superfície
sobre rasant igual o menor al cinquanta per cent han de complir els apartats 1 i 3
de l’annex 1.
Tercera
Divisió d’habitatges preexistents
En cas de divisió d’un habitatge usat o preexistent, un dels habitatges resultants
pot complir l’annex 2, però ha de tenir, en qualsevol cas, una superfície útil mínima
de 40 m². La resta ha de complir els apartats 1 i 3 de l’annex 1.
Quarta
Mesures per potenciar els espais intermedis dels habitatges amb l’exterior
El departament de la Generalitat competent en matèria d’habitatge i el departament
de la Generalitat competent en matèria d’urbanisme impulsaran de manera
coordinada les actuacions necessàries per potenciar i incentivar la implantació dels
espais intermedis dels habitatges amb l’exterior que preveu aquest Decret.

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
Primera

Règim d’habitabilitat dels habitatges anteriors a la vigència d’aquest Decret
1. Les cèdules d’habitabilitat vàlidament obtingudes amb anterioritat a l’entrada
en vigor d’aquest Decret mantenen la seva eicàcia durant el termini previst a la
normativa vigent en el moment en què van ser concedides. Per a les successives
renovacions de la cèdula, s’han d’aplicar les disposicions que preveu aquest
Decret.
2. No obstant això, les cèdules d’habitabilitat obtingudes amb anterioritat
a l’11 d’agost de 1984 només poden ser renovades si s’acredita que les entitats
per a les quals es demana tenien la condició d’habitatge, de conformitat amb la
legislació que els era d’aplicació en el moment de concessió de la cèdula i sempre
que compleixin les condicions d’habitabilitat de l’annex 2 d’aquest Decret. En
el cas que no puguin demostrar la seva condició d’habitatge, cal que acreditin
l’obtenció del canvi d’ús urbanístic corresponent, si escau, per a l’entitat de què
es tracti, i el compliment per a aquesta de les condicions d’habitabilitat de l’annex
1, apartat 3, d’aquest Decret.
Diari Oicial de la 30070 Generalitat de Catalunya Núm. 5357 – 9.4.2009
Disposicions
Segona

Cèdules sol·licitades amb anterioritat a la vigència d’aquest Decret
1. Les sol·licituds de cèdula d’habitabilitat presentades amb anterioritat a l’entrada
en vigor d’aquest Decret es resoldran de conformitat amb el Decret 259/2003, de
21 d’octubre, sobre els requisits mínims d’habitabilitat en els ediicis d’habitatges
i de la cèdula d’habitabilitat.
2. En el cas de projectes visats abans de l’entrada en vigor d’aquest Decret, i
per als que es demani llicència d’obres abans d’un any des de la data de visat, les
condicions mínimes d’habitabilitat exigibles als habitatges són les que estableix
el Decret 259/2003, de 21 d’octubre, sobre requisits mínims d’habitabilitat en els
ediicis d’habitatges i de la cèdula d’habitabilitat. També s’aplicaran les condicions
mínimes d’habitabilitat del Decret 259/2003 a les ediicacions de nova construcció
realitzades a l’empara d’una llicència d’obres anterior a l’entrada en vigor d’aquest
Decret. En aquests supòsits, el procediment per a l’atorgament de la cèdula es regeix
segons el que disposa aquest Decret.
Tercera
Adequació del planejament urbanístic i les ordenances d’ediicació a les determinacions
d’aquest Decret
1. Tots els instruments de planejament urbanístic aprovats inicialment una vegada
vigent aquest Decret s’han d’ajustar expressament a les determinacions que
aquest estableix.
2. El règim transitori regulat en aquest precepte s’entén sens perjudici de la
regulació especíica sobre sostenibilitat i estalvi energètic que estableix l’apartat
3.2.b) i 3.2.c) de l’annex 1 d’aquest Decret.
Quarta
Termini per a l’aplicabilitat del requisit de l’alçada en supòsits de contradicció
amb el planejament urbanístic i les ordenances municipals
Sens perjudici del que preveu la disposició anterior, en els casos en què l’alçada
reguladora deinida pel planejament urbanístic o les ordenances ediicatòries
municipals vigents a l’entrada en vigor d’aquest Decret no permeti el compliment
de l’alçada mínima que preveu l’apartat 2.7 de l’annex 1, durant el període de tres
anys prevaldrà l’alçada reguladora prevista al planejament i les ordenances. Un cop
transcorregut el termini de tres anys sense que s’hagi produït la revisió o modiicació
del planejament urbanístic, s’aplicarà l’alçada reguladora que permeti el compliment
de l’apartat 2.7 de l’annex 1 d’aquest Decret.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
A partir de l’entrada en vigor d’aquest Decret, queda derogat el Decret 259/2003,
de 21 d’octubre, sobre requisits mínims d’habitabilitat en els ediicis d’habitatges
i de la cèdula d’habitabilitat, sens perjudici de la seva aplicació en els supòsits que
preveuen les disposicions transitòries d’aquest Decret.
DISPOSICIONS FINALS
Primera

Es manté la vigència de l’Ordre PTO/377/2003, de 9 de setembre, sobre l’adaptació
a l’ús de sistemes telemàtics del procediment d’atorgament de la cèdula d’habitabilitat,
en tot allò que no s’oposi al contingut d’aquest Decret.
Segona
Aquest Decret entrarà en vigor al cap de sis mesos de la seva publicació al Diari
Oicial de la Generalitat de Catalunya.

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya Núm. 5357 – 9.4.2009 30071

Disposicions
Barcelona, 7 d’abril de 2009
JOSÉ MONTILLA I AGUILERA
President de la Generalitat de Catalunya
FRANCESC BALTASAR I ALBESA
Conseller de Medi Ambient i Habitatge
ANNEX 1
Condicions d’habitabilitat dels habitatges de nova construcció
Apartat 1

Deinicions
A l’efecte del que preveu aquest annex, s’entén com a:
Habitatge practicable: l’habitatge que, sense ajustar-se a tots els requeriments
de l’habitatge adaptat, permet, a les persones amb mobilitat reduïda, l’accés
i la utilització de manera autònoma dels espais d’ús comú, les habitacions,
la dotació higiènica mínima i l’equip de cuina en les condicions deinides a
l’apartat 3.4.
Habitatge flexible: l’habitatge concebut de manera que faciliti la seva adaptabilitat
a les necessitats canviants dels seus ocupants i que resti obert a la intervenció dels
usuaris en la seva compartimentació.
Espais intermedis amb l’exterior: els que, situats fora de l’envolupant tèrmic
de la superfície habitable interior i que no disposin de calefacció ni refrigeració,
puguin oferir una resposta versàtil i eicaç davant dels condicionaments tèrmics,
acústics o de millora de les possibilitats d’estalvi energètic de l’habitatge en
les diferents estacions climàtiques i orientacions. Es consideren com a espais
intermedis amb l’exterior les galeries, les tribunes, els porxos i les terrasses
cobertes.
Dotació higiènica obligatòria: és el conjunt d’aparells higiènics que correspon a
un habitatge, segons el seu nombre d’habitacions.
Longitud de façana: la que resulta de mesurar la línia recta que uneix els punts
extrems de la porció de façana que limita l’habitatge.
Perímetre de façana de l’habitatge: el que resulta de la suma de les longituds de
cada una de les façanes que donin a un espai obert, pati d’illa o de parcel·la, que
deinides pel planejament vigent en cada cas siguin aptes per complir les condicions
exigides de ventilació i il·luminació. Per considerar porcions de façanes diferents,
les longituds d’aquestes façanes han de formar entre si un angle amb un valor situat
entre 60 i 120 graus, sense tenir en compte els cossos sortints, i en cas d’una
façana a pati de parcel·la, la longitud de façana és el màxim polígon còncau que es
pot inscriure en planta.
Superfície útil interior: és la superfície compresa dins el perímetre deinit per
la cara interna dels tancaments de cada espai habitable. Del còmput de superfície
útil, en quedarà exclosa la superfície ocupada pels tancaments interiors de l’habitatge,
siguin ixes o mòbils, pels elements estructurals i per les canalitzacions o
conductes amb secció horitzontal superior a 0,01 m², així com les superfícies de
les zones amb una alçada lliure inferior a 1,90 m. Quan l’habitatge es desenvolupi
en més d’una planta, la superfície ocupada per l’escala interior es comptabilitzarà
com a superfície útil.
Llums directes: en els espais d’ús comú i les habitacions, qualsevol punt de la seva
apertura obligatòria a l’exterior ha de tenir la visió, dins d’un angle de 90 graus la
bisectriu del qual sigui perpendicular a la façana, d’un segment horitzontal de 3 m
situat paral·lelament a la façana a una distància de 3 m.
Diari Oicial de la 30072 Generalitat de Catalunya Núm. 5357 – 9.4.2009

Disposicions
Apartat 2

Condicions d’habitabilitat exigibles als ediicis d’habitatges
2.1 Accessibilitat.
Tots els ediicis plurifamiliars d’obra nova i els que resultin de la reconversió d’un
ediici existent i d’obres de gran rehabilitació que afectin el conjunt de l’ediici han
de disposar d’un itinerari practicable per accedir a cadascun dels habitatges.
2.2 Accés i espais comuns de circulació.
1. L’accés a l’habitatge s’ha de fer a través d’un espai d’ús públic, d’un espai
comú o d’un espai annex al mateix habitatge al qual es tingui accés de la mateixa
manera.
2. Els espais comuns situats davant de la porta de l’ascensor han de permetre la
inscripció d’un cercle d’1,50 m de diàmetre.
2.3 Escales.
El nombre, les dimensions, la ventilació i les característiques de les escales han de
correspondre amb la regulació especíica de seguretat en cas d’incendis i seguretat
d’utilització que determina la normativa vigent.
2.4 Ascensors.
1. Els ediicis d’habitatges han de disposar d’ascensor sempre que aquest sigui
imprescindible per convertir en practicables els itineraris des de l’exterior de l’ediici
a l’accés a cadascun dels habitatges. Excepcionalment, en els ediicis de planta
baixa més una planta, situats en solars entre mitgeres i que tinguin un màxim de
quatre habitatges a la planta superior, s’hi admetran les plataformes elevadores per
a ús dels usuaris dels habitatges.
2. Els ediicis d’habitatges de nova construcció han de disposar de dos ascensors
quan es compleixi qualsevol dels supòsits següents: que el recorregut d’accés que
uneix la via pública amb qualsevol habitatge impliqui pujar o baixar un desnivell de
sis o més plantes amb més de 12 habitatges o que se superi el servei a 32 habitatges
o més, per sobre o per sota de la planta d’accés.
2.5 Patis de ventilació.
1. Els patis, si són coberts per una claraboia, han de tenir una sortida d’aire en el seu
coronament amb una superfície no inferior a la de la seva superfície en planta.
2. Els patis de ventilació o relacionats amb l’ús de l’habitatge no podran utilitzarse
per a la ventilació directa d’aparcaments col·lectius ni de locals amb activitats
industrials o sorolloses.
2.6 Dotacions comunitàries.
A partir de vuit habitatges, els ediicis han de comptar amb un espai per a ús de la
comunitat, accessible des de l’exterior o zones comunes, d’una superfície mínima
de 3 m² i una alçada no inferior a 2,20 m. Aquesta superfície s’ha d’incrementar en
0,20 m² per cada nou habitatge que excedeixi aquest nombre. Aquest espai ha de
disposar de desguàs, punt de llum i presa d’aigua.
2.7 Alçada mínima construïda.
Als ediicis d’obra nova, l’alçada lliure entre forjats de plantes amb ús d’habitatge
ha de ser com a mínim de 2,70 m.
2.8 Infraestructura comuna de telecomunicacions.
Els ediicis d’habitatges han de disposar d’una infraestructura comuna de telecomunicacions,
de conformitat amb la normativa vigent en matèria de telecomunicacions.
Apartat 3
Condicions d’habitabilitat exigibles als habitatges
3.1 Habitabilitat i ocupació.
Tots els habitatges han de ser aptes per a l’ocupació de dues persones, i han de
constar, com a mínim, d’una estança, una cambra higiènica i un equip de cuina;
admetre directament la instal·lació d’un equip de rentat de roba; preveure una solució
per a l’assecat natural de la roba, i tenir una superfície útil interior no inferior
a 40 m².
Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya Núm. 5357 – 9.4.2009 30073
Disposicions
3.2 Sostenibilitat i estalvi energètic.
Els habitatges han de ser concebuts atenent l’aproitament de les condicions
naturals del clima. En particular, disposaran d’elements arquitectònics que, tenint
en compte la relació interior-exterior, proporcionin una resposta sostenible als
requeriments climàtics, i la seva concepció i compartimentació han de garantir la
ventilació transversal natural provocada per la disposició de façanes i/o patis de
ventilació.
Resten exclosos del compliment de la condició de ventilació transversal natural
els habitatges que es trobin en qualsevol dels supòsits següents:
2.a) Els que es trobin en ediicis subjectes a planejament general o derivat aprovat
inicialment abans de l’entrada en vigor d’aquest Decret, llevat que una modiicació
d’aquest planejament amb nous paràmetres i ordenació de volums que comportin
alteracions en la tipologia dels habitatges permeti el seu compliment.
2.b) Els que es trobin en sòls urbans consolidats.
2.c) En tot cas, els de superfície útil inferior a 50 m².
Els habitatges que es trobin dins dels supòsits de l’apartat anterior han de dotar-se
de sistemes de ventilació forçada natural o mecànica destinats especíicament a la
renovació interior de l’aire, o disposar d’un pati en el qual, com a mínim, es pugui
inscriure un cercle de 1,80 m de diàmetre.
3.3 Compartimentació.
1. La compartimentació de l’habitatge serà lliure, amb l’única limitació que
els espais destinats a les habitacions puguin independitzar-se i que els destinats a
cambres higièniques siguin recintes independents.
2. La compartimentació de l’habitatge podrà ser concebuda amb criteris
de lexibilitat, sempre que es mantinguin inalterables, de conformitat amb
el projecte tècnic original: la dotació obligatòria de caràcter ix consistent en
l’equip de cuina i les cambres higièniques, els elements que tinguin una funció
estructural o siguin elements comuns a l’ediici i els que conformin el tancament
amb l’exterior.
3. Cap espai de l’habitatge no pot servir d’accés obligat a qualsevol local que no
sigui d’ús exclusiu del mateix habitatge.
4. Les cambres higièniques no poden servir de pas obligat a la resta de peces
que integrin l’habitatge.
3.4 Accessibilitat.
1. Els habitatges han de ser, com a mínim, practicables, i han de complir les
condicions següents:
1.a) Que a la cuina (C) es pugui inscriure un cercle d’un metre i vint centímetres
de diàmetre (1,20 m), lliure de l’afectació del gir de les portes, entre els paraments
i/o l’equipament ix d’aquesta.
1.b) Que es garanteixi l’accés als aparells que integrin la dotació mínima higiènica
(dutxa/banyera, vàter i rentamans) de manera que permetin la inscripció, entre 0
i 0,70 m d’alçada, d’un cercle d’un metre i vint centímetres (1,20 m) de diàmetre,
lliure de l’afectació del gir de les portes.
1.c) Que la porta d’accés a l’habitatge i les dels espais practicables tinguin una
amplada mínima de pas de 0,80 m i una alçada lliure mínima de 2 m.
1.d) Que els espais destinats a la circulació tinguin una amplada mínima d’un
metre (1 m) i permetin la inscripció d’un cercle d’un metre i vint centímetres (1,20
m) davant les portes d’accés als espais practicables.
2. En els habitatges d’una habitació, aquesta ha de ser practicable. En la resta
d’habitatges, com a mínim dues habitacions han de tenir la condició de practicables.
En el cas que l’habitatge es desenvolupi en diferents nivells, han de ser practicables,
com a mínim, l’accés, una cambra higiènica, la cuina, un espai d’ús comú o una
habitació.
3. Les portes d’accés als espais interns de l’habitatge que no siguin practicables
han de tenir una amplada lliure mínima de pas de 0,70 m i una alçada lliure mínima
de 2 m.
Diari Oicial de la 30074 Generalitat de Catalunya Núm. 5357 – 9.4.2009
Disposicions
4. L’amplada lliure mínima de les escales interiors d’un mateix habitatge serà de
0,90 m. Disposaran de baranes no escalables de 0,90 m d’alçada.
3.5 Alçada mínima habitable.
L’alçada lliure entre el paviment acabat i el sostre ha de ser com a mínim de 2,50
m. En el cas de cambres higièniques, cuines i espais de circulació, aquesta alçada
no serà inferior a 2,20 m. En el cas de cobertes inclinades, el valor mitjà de l’alçada
mínima no ha de ser inferior a 2,50 m.
3.6 Façana mínima.
1. Tots els habitatges han de disposar com a mínim d’una façana oberta a l’espai
lliure exterior a l’ediici, deinit així en el planejament corresponent, sigui aquest
públic o privat. Aquesta façana ha d’oferir ventilació i il·luminació com a mínim a
un dels espais de la zona d’ús comú de l’habitatge (EM), que no podrà ser exclusivament
la cuina quan aquesta sigui segregada.
2. El perímetre mínim de façana exigible als habitatges (L) es determina en
funció de la seva superfície útil (S), i no podrà ser inferior a la relació S/9 mesurada
en metres lineals.
3. En l’habitatge desenvolupat en diferents plantes es comptabilitzaran les longituds
de façana de cada nivell en què el forjat limiti amb la façana.
En el supòsit d’una planta amb altell sense obertures directes a l’exterior i separat
de la façana a través d’un doble espai, per al còmput del perímetre de façana de
l’habitatge no es comptabilitzarà la superfície útil de la planta altell si el requisit de
disposar de les peces obligatòries es compleix en la planta inferior.
3.7 Espais d’ús comú.
1. La superfície mínima del conjunt d’espais que integren la zona d’ús comú
–sala d’estar (E), menjador (M), cuina (C)– es determina en funció del nombre
d’habitacions, de conformitat amb el quadre següent:
Nre. d’habitacions 1 2 3 4 o més
Superfície EMC 20 m² 24 m² 26 m² 30 m²
El conjunt de l’EMC es pot reduir ins a un 10% en la seva superfície útil, sempre
que aquesta reducció es compensi amb un increment de superfície igual en la resta
d’habitacions del mateix habitatge.
2. Quan la cuina sigui segregada, la seva superfície mínima ve determinada en
funció del nombre d’habitacions, d’acord al quadre següent:
Nre. d’habitacions 1 2 o més
Superfície cuina 5 m² 6 m²
3. El conjunt EMC pot constituir un espai únic.
4. L’espai que contingui la sala d’estar (E) i/o el menjador (M) ha de permetre la
inscripció entre paraments d’un cercle de diàmetre de tres metres (3 m). En aquest
espai, el contacte amb la façana serà d’una amplada mínima de dos metres (2 m),
sense que s’admetin estrangulacions en planta inferiors a un metre i cinquanta
centímetres (1,50 m).
5. A la cuina, l’espai lliure entre el taulell de treball i la resta d’equipament o paraments
ha de tenir una amplada mínima d’un metre i vint centímetres (1,20 m).
6. En el cas que l’espai de la cuina s’integri a la zona del menjador (M) o de la
sala d’estar-menjador (EM), la superfície vertical oberta que relacioni aquests espais
no ha de ser inferior a tres metres i mig quadrats (3,50 m²).
3.8 Habitacions.
1. Les superfícies útils de les habitacions es determinen d’acord amb el quadre
següent:
Nre. d’habitacions 1 2 3 4 o més
Superfície H 1 ≥10 m² ≥10 m² ≥10 m² ≥10 m²
Superfície H 2 – ≥8 m² ≥8 m² ≥8 m²
Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya Núm. 5357 – 9.4.2009 30075
Disposicions
Nre. d’habitacions 1 2 3 4 o més
Superfície H 3 – – ≥8 m² ≥8 m²
Superfície H 4 – – – ≥8 m²
Les habitacions poden reduir ins a un 10% la seva superfície útil, sempre que
aquesta reducció es compensi amb un increment de superfície igual en la resta
d’habitacions del mateix habitatge.
2. Com a mínim, en una de les habitacions amb superfície igual o superior a 9
m², s’hi ha de permetre la inscripció d’un cercle de 2,60 m de diàmetre, i a la resta
es podrà inscriure un cercle de 2 m de diàmetre.
3.9 Ventilació i il·luminació natural.
1. Els espais d’ús comú i les habitacions han de tenir ventilació i il·luminació
natural directa des de l’exterior mitjançant obertures d’una superfície no inferior
a 1/8 de la seva superfície útil comptabilitzada entre 0 i 2 m d’alçada respecte del
paviment.
2. A l’efecte del càlcul de la superfície de ventilació i il·luminació, els espais
intermedis tenen la consideració d’espais exteriors.
3.10 Espais per a l’emmagatzematge.
1. Tots els habitatges han de disposar, com a mínim, d’una superfície destinada
a l’emmagatzematge personal i general, d’acord amb el quadre següent:
Nre. d’habitacions 1 2 3 o més
Emmagatzematge personal 1,00 m² 2,00 m² 3,00 m²
Emmagatzematge general 0,70 m² 0,70 m² 0,70 m²
Total emmagatzematge 1,70 m² 2,70 m² 3,70 m²
2. Per tal que una superfície tingui la condició d’espai destinat a l’emmagatzematge
personal, ha de disposar d’unes dimensions no inferiors a 0,55 m de fons,
una amplada de 0,50 m, i una alçada d’1,50 m.
3. Perquè una superfície tingui la condició d’espai destinat a l’emmagatzematge
general ha de disposar d’unes dimensions no inferiors a 0,30 m de fons, una amplada
de 0,40 m i una alçada d’1,50 m.
4. Els espais destinats a l’emmagatzematge es poden situar fora de les habitacions,
i les seves superfícies es comptabilitzaran amb independència de les superfícies
dels espais on s’ubiquin.
3.11 Cambres higièniques.
1. Tots els habitatges han de disposar, com a mínim, d’una dotació d’aparells
destinats a la higiene, d’acord amb el quadre següent:
Nre. d’habitacions 1, 2 o 3 4 o més
Vàter 1 2
Rentamans 1 2
Plat de dutxa/banyera 1 1
2. Els aparells destinats a la higiene se situaran en les cambres higièniques, i la
seva agrupació és lliure.
3.12 Espai per rentar la roba.
1. Tots els habitatges de dues o més habitacions han de disposar d’un espai reservat
a la rentadora de roba, d’una superfície mínima d’1,40 m². Aquest espai ha
de comptar amb ventilació a l’exterior mitjançant una apertura o ventilació forçada
estàticament o mecànicament. Si la rentadora de roba s’integrés a la zona de la cuina,
la superfície mínima d’aquesta s’incrementarà en un metre quadrat.
2. Si la rentadora de roba s’integrés en una cambra higiènica, tindrà la consideració
de dotació ixa a efectes del compliment de les condicions d’accessibilitat per
a persones amb mobilitat reduïda.
Diari Oicial de la 30076 Generalitat de Catalunya Núm. 5357 – 9.4.2009
Disposicions
3.13 Estenedor.
1. A tots els habitatges s’ha de preveure una solució per a l’assecament natural
de la roba.
2. Quan es disposi d’un espai destinat a l’assecat natural de la roba, aquest comptarà
amb un sistema permanent de ventilació, estarà protegit de vistes des de l’espai
públic i no haurà d’interferir en les llums directes de cap apertura necessària per a
la il·luminació o ventilació exigides als espais d’ús comú o habitacions.
3. A més dels patis de ventilació, es pot disposar de patis destinats a estendre
la roba sempre que les seves dimensions permetin inscriure un cercle d’1,80 m de
diàmetre.
4. Els estenedors podran ser col·lectius, coberts o descoberts, i protegits de vistes
des de l’espai públic.
3.14 Espais intermedis amb l’exterior.
Si els espais intermedis amb l’exterior són tancats, han de disposar d’una superfície
vidrada no inferior al 60% de la seva superfície de façana. La superfície d’illuminació
i ventilació no ha de ser inferior a la suma de les superfícies d’il·luminació
i ventilació de les estances que s’obrin a l’exterior.
3.15 Dotació/equip.
Tots els habitatges han de disposar de:
a) Els serveis d’aigua freda i calenta, evacuació d’aigües i electricitat, d’acord
amb la normativa vigent.
b) Un equip higiènic que estigui format, com a mínim, per un rentamans, un
vàter i una dutxa.
c) Un equip de cuina que estigui format, com a mínim, per una aigüera i un aparell
de cocció, i que disposi d’un sistema especíic d’extracció mecànica sobre l’aparell
de cocció connectat que permeti l’extracció de bafs i fums ins a la coberta.
d) La instal·lació completa per a un equip de rentat de roba.
e) Un porter electrònic o sistema similar que faciliti l’entrada i permeti la comunicació
interactiva des de l’accés a l’ediici amb qualsevol habitatge.
f) Un sistema d’accés als serveis de telecomunicacions de manera que l’habitatge
pugui disposar, com a mínim, dels serveis especiicats a la normativa que regula
les infraestructures comunes de telecomunicacions.
3.16 Elements de protecció de l’habitatge.
Els desnivells superiors a 0,60 m han d’estar protegits per elements protectors o
baranes resistents als cops.

ANNEX 2
Condicions d’habitabilitat en els habitatges usats o preexistents
—1 Composició
Tots els habitatges usats o preexistents han d’estar compostos, com a mínim, per
una sala, una cambra higiènica i un equip de cuina, i han de permetre la instal·lació
directa d’un equip de rentat de roba.
—2 Accés
2.1 L’accés a l’habitatge s’ha de fer a través d’un espai públic, d’un espai comú
o d’un espai annex al mateix habitatge al qual es tingui accés de la mateixa manera.
2.2 L’accés a l’habitatge és la porta que comunica l’habitatge amb l’exterior.
Aquest accés no pot servir d’accés obligat a qualsevol local que no sigui d’ús exclusiu
del mateix habitatge o comunitari.
2.3 Els espais d’accés de l’ediici que el conté han de tenir un sistema elèctric
d’il·luminació de manera que quan s’hi transiti puguin quedar il·luminats.
—3 Construcció
La construcció que conforma o afecta l’habitatge ha de:
Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya Núm. 5357 – 9.4.2009 30077
Disposicions
a) Ser sòlida.
b) Evitar que traspuï humitat.
c) Ser estanca a les aigües pluvials.
d) Evitar la inundació de l’habitatge.
e) Tenir el sòl trepitjable, tant de l’habitatge com del seu accés. El sòl ha d’estar
completament pavimentat, no ser polsegós i no implicar perill per a les persones.
On hi hagi un desnivell superior a 0,60 m s’haurà de disposar d’elements protectors
o baranes resistents als cops.
—4 Superfície útil
4.1 La superfície útil mínima dels habitatges usats o preexistents a l’entrada
en vigor d’aquest Decret és de 20 m², excepte en el supòsit que preveu la disposició
addicional tercera.
La superfície útil interior és la compresa dins el perímetre deinit per la cara interna
dels tancaments de cada espai habitable. Del còmput de superfície útil, en quedarà
exclosa la superfície ocupada pels tancaments interiors de l’habitatge, siguin ixes
o mòbils, pels elements estructurals i per les canalitzacions o conductes amb secció
horitzontal superior a 0,01 m², així com les superfícies de les zones amb una alçada
lliure inferior a 1,90 m i les superfícies de terrasses i altres elements exteriors.
4.2 Excepcionalment, s’admeten habitatges amb una superfície útil mínima
d’entre 15 m² i 20 m² que hagin estat construïts amb llicència d’obres sol·licitada
abans de l’1 de febrer de 1984 i que disposin de cèdula d’habitabilitat vigent
obtinguda abans de l’entrada en vigor d’aquest Decret. Aquesta cèdula caducarà
en el moment en què es produeixi, per qualsevol títol, la transmissió de la propietat
o de la possessió d’aquests habitatges, i no podran tornar a obtenir cèdula
d’habitabilitat.
—5 Peces
5.1 La sala és un espai d’ús comú que haurà de disposar d’una superfície útil no
inferior a 10 m², sense cap estrangulament en planta inferior a 1,40 m, admetre la
inscripció d’un quadrat que mesuri 2,40 x 2,40 m i no contenir cap aparell higiènic.
Si conté l’equip de cuina, la superfície útil mínima serà de 14 m².
La sala haurà de disposar d’una apertura en façana a l’espai públic, pati d’illa o
pati de parcel·la, directa o a través d’una galeria, de manera que entre 0,80 m i 2,00
m d’alçària tingui, com a mínim, una superfície de 0,80 m², i no podrà fer-se, en cap
cas, a través de la sala la ventilació obligatòria de cap altra peça. Si l’apertura és al
pati de parcel·la, aquest no tindrà una superfície en planta inferior a 4 m².
5.2 Les habitacions hauran de tenir una superfície útil no inferior a 5 m² i admetre
la inscripció d’un quadrat que mesuri en planta 1,80 x 1,80 m. S’hauran de
poder independitzar i no podran contenir cap vàter, safareig o abocador, ni l’equip
obligatori de cuina o de rentat de roba.
Les habitacions hauran de disposar d’una apertura en façana a l’espai públic, pati
d’illa o pati de parcel·la, directa o a través d’una galeria, de manera que entre 0,80
m i 2,00 m d’alçària tinguin, com a mínim, una superfície de 0,40 m².
5.3 La galeria és la peça que té un inestral que dóna directament a l’aire lliure
amb una superfície en alçada no inferior a la superfície en planta de la mateixa
galeria.
5.4 Una apertura és una porta o inestra practicable. La superfície d’una apertura
és la del seu pas obert o de la seva superfície translúcida.
—6 Equip
L’equip mínim del qual ha d’estar dotat un habitatge perquè sigui habitable ha de
complir els requisits següents:
6.1 Tenir una instal·lació d’aigua freda i calenta que:
a) Estigui en bon estat.
b) Com a mínim, serveixi a la pica de la cuina, a un lavabo i a una dutxa o
banyera.
Diari Oicial de la 30078 Generalitat de Catalunya Núm. 5357 – 9.4.2009
Disposicions
c) Si el subministrament és per captació pròpia o per aforament, que disposi d’un
dipòsit de reserva de 200 litres.
d) Permeti un consum seguit de 50 litres d’aigua a una temperatura de 40 graus
i amb un cabal de 10 litres per minut.
6.2 Disposar d’un sistema d’evacuació d’aigües residuals de manera que:
a) Estigui en bon estat.
b) Connecti amb tot l’equip que el requereixi.
c) Tots els desguassos tinguin un dispositiu sifònic.
d) Si en el seu entorn hi ha una xarxa pública de clavegueres, que connecti
amb aquesta, i si no n’hi ha, que les aigües brutes no s’aboquin a l’exterior si no es
depuren prèviament.
6.3 Si l’habitatge està situat en un nucli urbà, o té la possibilitat d’estar connectat
a una xarxa exterior de subministrament d’energia elèctrica amb condicions
econòmiques similars a les d’un habitatge situat al nucli urbà, ha de disposar d’una
instal·lació interior de manera que:
a) Tingui un punt de llum amb interruptor independent a cada peça.
b) Tingui un endoll per a cada aparell d’equip obligatori.
c) Tingui dos endolls a la sala i a la cuina, i un a les habitacions. En cas que la
sala contingui l’equip de cuina, ha de disposar com a mínim de quatre endolls.
d) No impliqui un risc per a les persones ni pertorbacions en el funcionament
normal d’altres instal·lacions.
6.4 Disposar d’un equip higiènic, entès com els aparells higiènics que, amb
la dotació d’aigua corrent corresponent i el desguàs, estan destinats a la higiene i
l’evacuació del cos humà, de manera que:
a) Estigui format com a mínim per un lavabo, un vàter i una dutxa en bon estat.
b) El vàter ha d’estar inclòs en una cambra higiènica independitzable.
c) La dutxa ha de tenir impermeabilitzat el seu sòl i els seus paraments ins a
una alçada de 2,10 m.
d) La cambra higiènica tingui una ventilació a l’aire lliure directa o a través d’un
conducte en el qual s’activi mecànicament la ventilació. Si el conducte és vertical,
la ventilació pot ser activada estàticament.
6.5 Tenir instal·lat un equip de cuina de manera que:
a) Estigui format com a mínim per una pica i un aparell de cocció elèctric o de
gas.
b) Estigui en una mateixa peça.
c) La peça on estigui inclòs no contingui cap aparell de l’equip higiènic.
d) La peça on estigui inclòs tingui una ventilació a l’aire lliure directa o a través
d’un conducte en el qual s’activi mecànicament la ventilació. Si el conducte és
vertical, la ventilació pot ser activada estàticament.
6.6 Tenir instal·lat o admetre directament la instal·lació d’un equip de rentat
de roba de manera que en l’espai previst hi hagi, com a mínim, una presa d’aigua
freda, un desguàs i una presa de corrent.

Anuncios